La implicació de la microbiota en salut humana genera cada vegada més interés, com es veu en el discurs mediàtic i de xarxes socials. Verónica Lloréns-Rico, líder del grup de Biologia de Sistemes en Interaccions Microbiota-Hospedador al Centre d’Investigació Príncipe Felipe, ha rebut en 2023 una beca Starting Grants del Consell Europeu d’Investigació com a única en la Comunitat Valenciana. En 2024, ha sigut finalista dels premis Talento Joven del Levante-EMV i CaixaBank.
Per començar, quina ha sigut la teua trajectòria professional fins aquest moment?
Jo soc doctora en Biomedicina per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, però abans vaig fer un màster en biofísica a la Universitat Autònoma de Madrid i la llicenciatura en Biotecnologia de la Universitat Politècnica de València. La meva carrera investigadora va començar en València, on vaig fer unes pràctiques durant la carrera, en el departament de bioinformàtica del Centre d’Investigació Príncipe Felipe. Arrel d’aquestes pràctiques, em va començar a interessar la bioinformàtica i la biologia de sistemes, que és una disciplina que intenta entendre els fenòmens biològics des d’una perspectiva més global, tenint en compte totes les possibles interaccions que hi ha entre diferents components d’una cèl·lula, per exemple.
A partir d’aquest interès vaig fer el màster en biofísica a Madrid, que tenia una part molt important de modelatge matemàtic, d’entendre aquests fenòmens de manera global. I d’ahir vaig marxar a Barcelona, on vaig fer el doctorat, estudiant com el bacteri Mycoplasma pneumoniae, que infecta els pulmons i que causa pneumònia, regula la expressió de les seves funcions per a respondre a diferents canvis. Aquest bacteri, dins dels pulmons, està en un ecosistema que pot estar canviant, perquè canvia, per exemple, la temperatura, o les cèl·lules del sistema immunitari tenen una resposta a aquesta infecció. Aleshores, el que volíem entendre és com el bacteri fa front a aquests canvis de l’entorn, i quins mecanismes fa servir, que va ser el focus de la meua tesi.
Una vegada acabada la tesis, m’interessava continuar treballant en bacteris però la recerca que havia estat fent era molt bàsica i volia trobar alguna cosa que pogués tenir una aplicació en salut. Més enllà que el Mycoplasma pneumoniae pot causar infeccions, els mecanismes que estudiàvem eren a nivell molt bàsic. Aleshores, vaig veure que la microbiota intestinal, continuant amb aquesta línia de microbiologia, tenia moltes aplicacions relacionades amb salut humana.
Vaig marxar a Bèlgica, a la Universitat Catòlica de Lovaina, on vaig estar cinc anys estudiant les diferents funcions de la microbiota intestinal en humans. Arran de la pandèmia vam treballar en microbiota respiratòria i COVID. Aleshores vaig tenir una visió molt general de les funcions de la microbiota humana. I ja per últim, en acabar aquest postdoc vaig aconseguir un contracte Ramón y Cajal per tornar-me a Espanya. I vaig decidir tornar a València i em vaig incorporar com a cap de grup al centre d’investigació Príncipe Felipe, que va ser on vaig començar la meua carrera.
Ara sobretot em centre en les funcions de la microbiologia intestinal i en com estan regulades. Partint un poc del que feia tant a la tesi com al postdoc, intentant unir aquests dos camps diferents.
Quin aspecte de l’estudi de la microbiota et va convèncer per especialitzar-te en el camp?
La importància de la microbiota radica en les funcions que fan aquests bacteris – hi ha més microorganismes, però parlaré de bacteris, perquè és en el que es centra el meu grup, que ens ajuden a digerir els aliments, que estan ocupant un ecosistema i eviten que els patògens es puguen instal·lar, ajuden al nostre sistema immunitari. Sabem que totes aquestes funcions són importants, però no sabem com totes aquestes funcions es regulen dins de la microbiota.
Els bacteris al final són éssers vius que estan, en el cas de la microbiota intestinal, en un ecosistema que canvia molt, perquè cada dia mengem coses diferents, anem canviant els hàbits, envellim, tenim malalties… Tots aquests factors externs estan influenciant l’ecosistema on està la microbiota. Els bacteris que hi ha dins, o canvien les seves funcions per adaptar-se a aquests canvis, o moriran i desapareixeran de l’ecosistema. El que a mi m’interessa és com s’adapten aquests bacteris a aquests canvis, quins mecanismes fan servir i com repercuteix tot això en les funcions, que al final és el que ens interessa, perquè és el que va estar relacionat amb la nostra salut. El que intentem investigar en el meu laboratori és com es regulen les diferents funcions de la microbiota, que encara no tenim pràcticament ni idea.
En l’actualitat, es veu un augment d’interès pel concepte de microbiota i el seu efecte sobre la salut en xarxes socials i en mitjans de comunicació en general. Per exemple, en abril va eixir un documental a Netflix sobre un estudi en nutrició on un dels ganxos era l’estudi dels canvis en la microbiota. Consideres que aquest interès és positiu, o més bé està confonent a la població?
És positiu que la gent s’interesse per un tema científic relacionat amb la salut i la dieta. I, a més, crec que ens pot servir a nosaltres, els científics, per a quan necessitem, per exemple, recollir mostres de voluntaris sans o malalts. Crec que hi ha ja aquesta consciència social de la importància de la microbiota, que és un pas molt important que hem de fer nosaltres de convèncer a la gent que necessitem aquestes mostres. La població ja sap per què. Però al mateix temps, hem de ser molt conscients de les limitacions i del que sabem i el que no.
Sabem que la microbiota està relacionada amb moltes malalties, però encara no sabem, en la majoria dels casos, si la microbiologia és la causa o la conseqüència. Aleshores, no podem dir que tot es va a curar amb la microbiota, ni frases així. Hem de ser molt conscients i tenir molta cura de com transmetem aquest missatges els científics cap a la societat.
Però crec que el fet que ja la gent sàpiga què és la microbiota i en general què és el que fa, crec que és un gran pas.
El finançament del projecte REGUBIOME amb una beca ERC Starting Grant pot ser una senyal del creixent interès en la microbiota també per part de les autoritats. Com explicaries el focus del projecte?
La veritat és que les autoritats ja saben que és un tema on hem d’investigar més.
Amb el nostre projecte el que volem fer és entendre com bacteris de la microbiologia intestinal canvien les seves funcions per a respondre a estímuls externs, com canvis en la dieta, canvis en els hàbits de vida, o que pugui haver una malaltia. El que farem en aquest estudi és centrar-nos en dos bacteris, ja que la microbiota és un ecosistema amb milers de bacteris diferents, que és molt complex d’estudiar.
Un dels bacteris que estudiem és el probiòtic Lacticaseibacillus rhamnosus, que està molt estudiat i s’utilitza – i a nivell comercial es pot adquirir – per a tractar diarrees. A banda, hi ha estudis en models animals que conclouen que també pot tenir efectes beneficiosos en salut mental, reduint símptomes, per exemple, d’ansietat, d’estrès, de depressió… Quan s’ha tractat de fer estudis en humans sobre els efectes en salut mental d’aquest probiòtic, els resultats són un poc contradictoris. Hi ha malalts que sí que responen molt bé al probiòtic i altres que no. Aleshores, la nostra hipòtesi és que en una persona aquest probiòtic arriba a l’intestí, i es troba un ecosistema que li és favorable i que li permet produir una sèrie de metabòlits o de components que són beneficiosos i que tenen aquest efecte en salut mental. En canvi, a una altra persona que té una dieta o unes condicions diferents, quan el bacteri arriba a l’intestí, l’ecosistema que es troba no li és favorable, i o aquest bacteri mor i no pot expressar ningun producte que sigui beneficiós o directament no es pot instal·lar. Aleshores, el que volem veure és quin és l’efecte de l’ecosistema en la expressió de components o de metabòlits que són positius en aquest cas per a la salut mental, en general, del bacteri.
El segon bacteri en què anem a treballar és Fusobacterium nucleatum, que s’ha trobat associat a càncer de colon en molts estudis, però encara no sabem si està causant la malaltia o és una conseqüència de la mateixa. Aquest bacteri normalment resideix en la microbiota oral. Quan passa a l’intestí, expressa unes funcions diferents a les normals, perquè les condicions són totalment diferents. I quan hi ha un tumor, pot ser li siga més favorable i per això s’instal·la allà i fa altres funcions diferents. El que volem entendre és com canvien les funcions des que està a la boca, fins que passa a l’intestí i fins que hi ha un tumor, i entendre millor quin és el paper d’aquest bacteri en el desenvolupament de tumors en el colon.
Quines aplicacions creus que poden arribar a tindre els resultats d’aquestes investigacions?
La principal aplicació serà la d’intentar buscar teràpies més personalitzades i dirigides. Per exemple, si sabem que en el cas del probiòtic, per a que pugui tenir aquesta funció beneficiosa en salut mental, necessitem una sèrie de nutrients per a que aquest bacteri es puga desenvolupar, es podria fer un tractament que el combina amb prebiòtics o amb una dieta que faci que aquest bacteri es pugui desenvolupar en l’intestí i expressar aquestes funcions. El principal objectiu al llarg termini seria poder desenvolupar aquestes teràpies dirigides i també teràpies pera cada persona en funció de la seua microbiota.
L’any passat, el teu projecte va ser l’únic de la Comunitat Valenciana en rebre una beca ERC Starting Grant. En ser una beca tan competitiva, com ha sigut el camí per a aconseguir-la?
Ha sigut llarg, però és que més que llarg, ha sigut molt intens. L’any passat era l’última convocatòria en la que podia optar [a una beca Starting Grant]. Per a aquesta convocatòria de l’any passat les sol·licituds es fan en 2022. En 2022 jo estava buscant una plaça més estable, o bé per a tornar a Espanya, o per a establir-me amb el meu grup en un altre país dins d’Europa. Vaig fer diferents entrevistes a diferents centres. Vaig fer entrevistes en centres del Regne Unit, vaig fer una entrevista a l’Institut Pasteur en París i aquestes no me les van concedir.
Vaig tenir l’oportunitat de presentar la idea del projecte a altres científics i em van donar molts comentaris sobre el projecte, sobre les àrees que s’havien de millorar, àrees que tenia que pensar perquè no estava ben plantejat, sobretot en la entrevista de l’Institut Pasteur.
Això em va venir molt bé perquè en juliol va eixir la convocatòria Ramón y Cajal, em vaig posar en contacte amb els centres ací en València i altres de la resta d’Espanya i, finalment, el setembre, vaig signar i em vaig incorporar al [Centre d’Investigació] Príncipe Felipe. Quan signe, quedava un mes i mig per a entrar en aquesta convocatòria i em vaig dedicar a escriure. La part positiva és que ja tenia tot el feedback de les altres entrevistes, de tot el que havia fet abans. No va ser que vaig tenir una idea màgica i en un mes i mig la vaig escriure. Era una idea que tenia ja des de fa molt temps i l’havia estat madurant des de feia molts mesos. Vaig passar a la fase d’entrevistes, per a la que vaig estar el mes de maig planificant l’entrevista i la presentació del projecte amb amics, col·laboradors, fent assajos d’entrevista i preguntes. Finalment, l’entrevista va anar molt bé, la part de la presentació la tenia controlada i moltes de les preguntes que me van fer ja havien eixit, i em van concedir l’ajuda.
Has trobat alguna diferència substancial en com es fa ciència dins i fora d’Espanya?
Hi ha moltes diferències, sobretot a nivell de finançament i de capital. Jo vaig estar a Bèlgica durant 5 anys, i el nivell de finançament dels projectes nacionals és molt diferent. De fet, aquí tinc a banda d’aquest projecte, tinc dos projectes nacionals i tinc la sort que, amb tres projectes en marxa, el laboratori funciona molt bé. Una de les diferències més grans és que a la majoria de llocs d’Espanya no tenen el que s’anomena core funding, que és que tens un laboratori i tots els anys tens uns diners per a que funcione. A banda d’aquestes diners, demanes projectes.
A la Universitat Catòlica de Lovaina [a Bèlgica]. tots els laboratoris sí que tenen aquest core funding, un mínim per a poder funcionar. Crec que aquesta és una diferència molt gran, sobretot per a grups que estem començant, perquè jo vaig arribar aquí, a València, i només tenia uns diners de la Ramón y Cajal que no donen per a fer un experiment a gran escala, i si vols fer ciència de primer nivell necessites finançament. I, des del meu primer any, com a líder del grup, ha sigut per a demanar projectes i finançament , i ha sigut aquest segon any, quan realment pot començar la feina al laboratori.
I per altra banda, no sé si és perquè a Bèlgica estava com a post-doc, i no era tan conscient de tot el que hi ha a nivell de gestió, però a nivell administratiu hi ha molt de treball. No és només demanar finançament, és que una vegada tens diners i justificacions, fer un contracte per a poder comprar un reactiu, fer un contracte per a comprar un equipament que necessites. Lleva molt de temps.
Fa poc també vas quedar finalista als premis Talento Joven de Ciencia. Com creus que afectarà a la teua carrera futura aquest reconeixement del teu treball?
Com a oportunitat, ja no només, quan et presentes a estos premis, al final el que vols és estar galardonada. Només l’exposició mediàtica i eixir en els mitjans de comunicació ja ajuda molt. Jo soc una investigadora que ha vingut de l’estranger, que no estic a la universitat, sinó en un centre d’investigació. Aleshores, per a mi és important tindre aquesta visibilitat per a captar estudiants per a fer pràctiques, per a fer treballs de fi de carrera o fi de màster. Aquesta exposició és la que a mi em permet atraure a estudiants, que d’altra manera no es pot fer. I, per suposat, també donar aquest missatge a la societat que la microbiota és important i que necessitem també participació ciutadana en molts dels projectes que estem duent a terme.
Una vegada acabat el projecte que tens en marxa, hi ha algun tema o una aplicació en el que voldries treballar?
El projecte Starting Grant és un projecte que dura cinc anys, així que no és a curt termini, sinó a mitjà o llarg termini. Però a mi sí que m’agradaria és poder arribar a un punt en què anem realment a dissenyar tractaments personalitzats i veure com funcionen. Primer, segurament tindrem que passar per models animals, però la idea és que finalment puguem transformar tota aquesta recerca, que és més bàsica, en un producte que sigui d’utilitat per a la nostra salut.
A banda d’això, tenim una altra línia de recerca que és més enfocada a malalties. Ara hem començat un projecte en que estem estudiant l’intestí irritable. Volem estudiar quin és l’efecte de la microbiota en aquesta malaltia, el paper d’alguns bacteris en concret que pensem que poden estar associats, no només que és el que estan fent aquests bacteris, sinó com el nostre organisme, el nostre sistema immunitari està responent a aquestes bacteris i ajudant a causar la malaltia. És una malaltia sobre la qual sabem molt poc a nivell molecular i volem continuar per eixa línia.
Com creus que es desenvoluparà el camp de la microbiota, i com creus que influirà en la seua aplicació en salut humana?
Per una banda, ara sabem que la microbiota està afectada en moltes malalties però no sabem si n’és causa o conseqüència. Ja no cal tant que repleguem una mostra molt gran de microbiota, mostres de diferents malalts i voluntaris, perquè, probablement, no anem a traure molta més informació, perquè ja hi ha estudis de totes les malalties que puguis imaginar. Ara cal anar a buscar els mecanismes, anar a models animals, cel·lulars, in vitro, i poder, realment, entendre quin és el paper dels microorganismes.
Per altra banda, està el tema de les teràpies personalitzades. Per exemple, ara s’estan estudiant molts teràpies de transferència de la microbiota fecal: agafen una mostra fecal d’un voluntari que no té cap malaltia, es prepara i s’administra a persones amb diferents malalties. Està prou validat en el cas d’una infecció amb Clostridium difficile, però en altres malalties s’està provant i encara no se sap ben bé quina és la taxa d’èxit. Aleshores, pense que més que donar una mostra fecal processada, que realment no sabem tots els bacteris que hi ha, no sabem el que està fent, el hem de començar a fer, és o administrar probiòtics, o un còctel de bacteris, on exactament sabem què donem al malalt, per a poder realment millorar-li la malaltia.