José Ángel Núñez, cap de climatologia i portaveu adjunt d’AEMET a la Comunitat Valenciana des de 2002 i especialista en la resposta a fenòmens meteorològics singulars, adverteix sobre la necessitat de millorar la comunicació i la coordinació entre administracions.

Una de les qüestions que més ha inquietat les civilitzacions al llarg dels segles és la predicció de l’oratge. És ben conegut que els nostres avantpassats observaven la natura i l’atmosfera per tal d’anticipar-se als canvis del temps i les seues conseqüències. Actualment, tot i que la ciència i la tecnologia són les protagonistes indiscutibles de la predicció meteorològica, continua sent inevitable alçar la mirada al cel i tractar d’endevinar què ens espera. I, si no, que ens ho diguen als valencians i valencianes, que vivim en un territori on l’oratge és capritxós.

• José Ángel Núñez, Cap de meteorologia i portaveu adjunt d’AEMET en la CV. Font: Raquel Sorribes Dauden.

Quin és el paper de l’AEMET en la predicció meteorològica?

L’AEMET és l’autoritat meteorològica de l’Estat, responsable de la predicció, la vigilància i la climatologia oficial. Les seues prediccions i avisos es basen en dades procedents de centres europeus com el Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF), on científics molt qualificats desenvolupen models matemàtics que estimen la probabilitat dels diferents fenòmens atmosfèrics. Però també disposa de serveis de teledetecció interns que donen informació climàtica de forma directa i amb dades procedents d’associacions meteorològiques com AVAMET, l’Agència Valenciana de Meteorologia. Amb aquesta informació, junt amb dades històriques i el criteri de Protecció Civil, AEMET elabora els avisos meteorològics que utilitzen administracions, serveis d’emergència i mitjans de comunicació.

• Centre Meteorològic de l’AEMET a València. Font: Raquel Sorribes Dauden

“…és de major utilitat explicar l’impacte que tindrà un determinat fenomen meteorològic que l’oratge que farà.”

Com hem d’entendre una predicció meteorològica i quines limitacions té?

La gent sol esperar una predicció determinista, és a dir, saber en una zona concreta el temps que farà i això la ciència ara mateix no està en condicions de fer-ho. Sobretot perquè cap pronòstic de futur està lliure d’incerteses, ni tan sols els de l’àmbit científic. La dificultat també depén del tipus de fenomen: les tempestes són dels més complicats de predir, mentre que situacions meteorològiques més estables es poden anticipar fins i tot amb 7–9 dies d’antelació. A més, un pronòstic pot ser correcte, però resultar difícil determinar on ocorrerà exactament el fenomen, ja que sovint és molt localitzat: pot ploure intensament als barris de l’Oest de València i no caure ni una gota als Poblats Marítims.
Així mateix, segons l’Organització Meteorològica Mundial, la tasca del meteoròleg hauria de ser la d’assessorar i servir com a consultoria, en concret, és de més utilitat explicar l’impacte que tindrà un determinat fenomen meteorològic que l’oratge que farà.

Arran de les conseqüències en l’horta sud de la DANA d’octubre del 2024, s’han popularitzat termes com risc, avís i alerta meteorològiques. Des del punt de vista de l’AEMET, què signifiquen aquests termes?

En la gestió del risc hi ha una tradició que s’hauria d’abandonar que consisteix a traduir els avisos meteorològics en alertes meteorològiques. És a dir, si l’AEMET emet un avís groc, immediatament emergències llança una alerta groga, no obstant això, els avisos només parlen del perill meteorològic, en canvi, l’alerta depén de l’exposició i la vulnerabilitat.
Per exemple, en juliol de 2025 hi havia un avís meteorològic groc en el litoral nord de València. Les tempestes previstes anaven a ser dèbils i de curta duració, però anirien acompanyades de rajos i en aquell moment se celebraven diversos macrofestivals, la qual cosa augmentava notablement l’exposició i es va decidir suspendre’n un a pesar que l’avís era només groc. De la mateixa forma, no és el mateix un avís taronja per pluges en les pedanies del Sud de València que tenen un alt risc d’inundació i caldria tancar les escoles, que en Alcoi que no existeix eixa vulnerabilitat.
Per això, és imprescindible augmentar la coordinació entre les diferents parts com són el gestor d’emergències, l’hidròleg i el meteoròleg, que hi haja major contacte entre administracions i que no es transformen els avisos en emergències.

Creu que la població ha aprés a interpretar correctament als avisos de l’AEMET? Com creus que es podria millorar la comunicació?

La comunicació és essencial, cal transmetre l’impacte del fenomen, fer referència a zones que la ciutadania puga identificar ràpidament i donar instruccions simples, així com augmentar la claredat i l’agilitat en el missatge.
A voltes el que ocorre és que si una població no ha viscut un episodi advers, li costa imaginar que puga passar. No obstant això, després de la DANA del 2024 a la província de València, s’ha generat certa consciència del que significa una alerta roja, encara que el risc no afecte directament la teua zona o fins i tot puga no materialitzar-se. De fet, en desembre de 2025 va haver-hi un avís roig tot i que finalment no va generar fortes precipitacions i tampoc no van haver-hi fortes crítiques.

• Instal·lacions Estació Meteorològica de l’AEMET a València. Font: Raquel Sorribes Dauden.

Com ha evolucionat en els últims anys la percepció pública cap a AEMET i cap als meteoròlegs?

En els últims anys s’ha produït un canvi de tendència tant a nivell nacional com internacional: han augmentat les amenaces i l’assajament a meteoròlegs, moltes voltes associats a grups d’extrema dreta. Va ser verdaderament impactant el cas de les comunicacions al voltant dels huracans Milton i Helen als EUA en 2024. Aquest comportament resulta sorprenent, sobretot perquè els meteoròlegs continuen fent el mateix i fins ara es considerava una informació blanca i molt agraïda.
Una de les possibles explicacions podria estar relacionada amb el canvi climàtic: la comunitat científica avala que és l’emissió de gasos d’efecte hivernacle la que el provoca i que la solució és una transició energètica cap a un model que comporte menys emissions. Tanmateix, aquestes mesures atempten contra els interessos de la indústria energètica i la forma de respondre sembla que és anar en contra d’aquesta informació.
No obstant això, els científics es dediquen a la investigació, a dir de forma objectiva el que està ocorrent i l’impacte que tindrà en el futur. El fet de censurar aquesta informació no canviarà aquest futur.

“…la inversió pública en la investigació ha sigut molt útil malgrat que tots els camins encetats no hagen dut a alguna cosa.”

En els últims anys han occorregut fets que semblaven impossibles com ara, acomiadaments massius i retallades profundes en el Servicio Meteorològico Nacional de l’Argentina, per part del govern de Milei, o en el centre de registre d’emissions de CO₂, Mauna Loa Observatory, per part del govern de Trump. En aquest context, per què creu que és important que existisca una agència meteorològica pública?

En els últims 70 anys s’ha avançat moltíssim en el camp de la meteorologia i la climatologia i el que s’ha de deduir és que la inversió pública en la investigació ha sigut molt útil malgrat que tots els camins encetats no hagen dut a alguna cosa. I que si aquesta investigació desapareix la principal perjudicada seria la població.