Els fongs són imprescindibles per a la vida a la Terra, però també amaguen un costat molt menys conegut. En un planeta que s’escalfa cada cop més, la incidència de malalties causades per fongs, com per exemple la meningitis o la candidiasi, ha augmentat exponencialment, superant la d’altres malalties, com la tuberculosi, la malària o l’hepatitis. Entendre les causes i com respondre serà clau per a la salut humana en les pròximes dècades.
Els fongs i els llevats són grans aliats dels ecosistemes, ja que tenen un paper clau: descomponen la matèria orgànica i retornen els nutrients al sòl, de manera que tornen a estar disponibles per a les plantes i altres organismes. També han tingut una relació estreta amb la humanitat des de l’antiguitat, ja que els hem fet servir per a produir vi o cervesa, elaborar aliments com el pa i com a font de menjar i medicines. Es poden trobar a pràcticament qualsevol ambient i s’estima que existeixen entre 2 i 10 milions d’espècies diferents, una diversitat només superada pels insectes. Tot i això, només se n’ha descrit prop d’un 2 %, fins i tot menys que les espècies de plantes conegudes.
Fong creixent sobre la soca d’un arbre. Fotografia de Raquel Sorribes Dauden.
A pesar de ser tan beneficiosos, els fongs també han sigut coneguts al llarg dels segles per robar la son a les persones: la seua àmplia capacitat de degradar matèria orgànica està darrere de grans plagues que fan malbé tant els cultius com els aliments, inclús mobles. Ben conegut és el míldiu de la creïlla que va produir la Gran Fam a Irlanda al segle XIX (Phytophthora infestans) o la podridura grisa de les vinyes (Botrytis cinerea). A més a més, en les últimes dècades ha augmentat la preocupació sobre aquests organismes com a patògens humans atés que són responsables, aproximadament, de 300 milions d’infeccions a l’any, de les quals, 1’5 milions acaben en mort, segons la fundació Global Action for Fungal Infections (GAFFI). De fet, l’any 2022, l’OMS va publicar per primera vegada la llista de patògens fúngics prioritaris, que fins aleshores només existia per a bacteris, virus i paràsits.
Raím infectat amb Botrytris cisnera. Fotografia de Tom Maack. CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=384797.
En general, la majoria de les infeccions fúngiques en humans són superficials: es limiten a la pell o a les mucoses com la cavitat oral, i solen tindre poc impacte en persones amb el sistema immunològic intacte. Tanmateix, els grans avenços de la medicina en la segona meitat del segle XX, com ara el transplantament d’òrgans, la quimioteràpia, les teràpies contra el VIH o l’ús de corticoides van propiciar l’aparició d’infeccions fúngiques internes o sistèmiques, en augmentar el nombre de persones immunodeprimides. A més, altres factors humans com les catàstrofes climàtiques i la globalització també haurien contribuït, en les últimes dècades, al augment en el nombre d’infeccions sistèmiques i en la detecció de noves espècies fúngiques, com és el cas del patògen emergent Candida auris.
Segons Arturo Casadevall, professor distingit en Microbiologia Molecular i Inmunologia en la Escola de Salut Pública Johns Hopkins (EUA), l’augment de la temperatura ambiental podria incrementar encara més aquest risc. I és que la majoria d’espècies fúngiques no poden créixer a les temperatures corporals dels mamífers i encara menys quan el cos eleva la temperatura durant una infecció i produeix febre. Així doncs, la nostra calor interna actua com una barrera natural que exclou la gran majoria de fongs patògens (fins a un 95%), convertint l’endotèrmia en un mecanisme sorprenentment eficaç de defensa biològica. No obstant això, aquesta barrera tèrmica podria estar en perill com a conseqüència del canvi climàtic i l’escalfament global. L’ augment en la temperatura, sobretot els dies puntuals d’intensa calor, podria fer que els fongs s’adapten a temperatures ambientals cada cop més elevades, reduint el gradient de temperatura respecte al nostre cos i convertint-se en potencials patògens. És a dir, els fongs comencen a estar a gust a temperatures cada cop més altes i podria ser que acabaren acostumbrant-se a la nostra temperatura.
El termòmetre d’un cotxe marcant 36 ºC. Fotografia de Raquel Sorribes Dauden
Tot i que aquesta amenaça encara és teòrica, hi ha bastants indicis que fan pensar que podria ser real. Per exemple, diversos estudis han detectat que alguns tipus de fongs han anat augmentant la seva tolerància tèrmica des dels anys 80. També s’ha observat que els fongs que viuen en ciutats, on les temperatures acostumen a ser més altes, suporten millor les altes temperatures que els de zones rurals. Fins i tot dins d’una mateixa ciutat, els fongs de barris més càlids són més resistents que els dels barris més frescos.
Assaig de creixement d’una espècie propera a C. auris. Fotografia per Raquel Sorribes Dauden
Actualment no existeixen vacunes contra cap malaltia fúngica i els tractaments disponibles són escassos i, sovint, limitats. Per això, si la temperatura ambiental continua augmentant al ritme actual, els fongs podrien convertir-se en un problema sanitari de primer ordre en les pròximes dècades. La comunitat científica insisteix que la conscienciació és essencial per afrontar aquest repte, així com invertir en el desenvolupament de nous antifúngics i impulsar polítiques valentes que contribuïsquen a frenar l’escalfament global.
